¡Tu carrito está actualmente vacío!
Entrevista a veïna
15.04.2024. Fragments de l’entrevista anònima a una veïna de tota la vida del barri que portava més de 20 anys visquent al carrere Provença
«Abans estàvem molt més segurs perquè teníem els mossos d’esquadra la policia que anaven donant voltes i la gent per aquí no s’acostava. S’estava la mar de bé. Passaves i ells anaven donant voltes caminant perquè donaven la volta i sabies que aquí hi havia encara que passés qualsevol cosa. Jo també estic més amunt del carrer Provença, on es posava la gent a tirar el paquet de tabacu. Al carrer Rosselló no passava tant. Sortien els interns a les 8 del dematí i molts se n’anaven i allà no passava ningú, només hi havia la policia. Tallaven el trànsit perquè hi havia 2 dies a la setmana que portaven els cotxes, perquè havien de venir els furgons, però eren 5 minuts. Ni 5 perquè entréssin, perquè ja hi eren. Al migdia o a la tarda perquè tornaven a entrar, menys el dia que tocava la visita que llavors sí que es formaven les cues com un diuemnge, pequè passaves per allà i els veies. Però molesta, ja t’asseguro jo que no»
«Des de que van treure la presó: robatoris. Perquè clar, això és un carrer normal i corrent com qualsevol altre i això sí que ho hem notat. Hi ha gent reticent que s’ha anat a viure a fora [del barri] pels motins, però això passava una vegada cada equis, no era així.»
«Jo si volen deixar-ho perquè la gent pugui anar a visitar-ho com fan, a mi em sembla bé, que és una cosa que ha estat aquí que sempre ha sigut com un patrimoni, no em sembla malament. Ara, si em diuen que volen treure terra perquè dintre la ciutat això és que ja no… Que hi ha molts que ho diuen també, però a mi això que facin el que vulguin, me don igual, però jo dic, mentre no molestis al veí.»
«Em sap greu per les escoles, els nens. Hi ha gent que diu, ostres això era una presó. Però mira, a mi això (i no soc l’única que ho diu), mentrestant no ens tallin els carrers i que no molestin a mi em dona igual, que facin el que vulguin. Però l’altra cosa és que es fiquin amb la gent que portem anys vivint aquí. Amb la Model estàvem molt més tranquils. Ara amb les escoles els fills juguen en meitat del carrer. Als nens els deixen en calces enmig del carrer a l’estiu.»
«Tallen els carrers a les 8 del dematí, hem d’anar a treballar, hem d’agafar els busos. No podem! Queda tot incomunicat per 4 biciletes. Tallen tot el carrer Entença, que és la sortida perquè fan… ara no sé perquè t’ho juro estic tant amargada que ja me’n vaig cap a dalt a aagafar el bus a dalt i no baixo, perquè caada dia és un tall diferent, per 4 bicicletes que posen la musiqueta i passen ells fins aquí la Model (…) i jo ja estic cansada, no de barallar-me, però dic és que de veritat això no es pot aguantar!»